PSOE y PSC-PSOE ante la LOAPA. ¿derecho a la diferencia o igualdad en derechos? / Vega Rodríguez-Flores Parra
Rodríguez-Flores Parra, Vega


En: Historia Actual On-line. Cádiz, núm. 50 (Invierno 2020), p. 79-92 (Dossier : Historia del PSOE en democracia) 

Després de la Constitució de 1978, el desenvolupament de l'Estat de les Autonomies havia quedat obert, i des de llavors la improvisació en la construcció d'aquest model va ser la tònica dominant en el panorama polític. Aquesta tendència, que va caracteritzar amb especial èmfasi al PSOE, es va trencar amb els Acords Autonòmics, que van ser signats per socialistes i centristes al juliol de 1981. Aquests van harmonitzar el desenvolupament de l'Estat autonòmic, imposant un sistema homogeni i simètric a través del projecte de Llei orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic (LOAPA). Amb aquesta actuació, el PSOE culminava un procés en el qual es desdeia de molts dels principis que referent a això havia enunciat des de l'inici de la Transició. En aquest article analitzarem com es va enfrontar el partit a les tensions que això va suposar, especialment en el PSC-PSOE, i com van actuar, tant el PSOE com els socialistes catalans, davant els debats que es van suscitar amb motiu de l'aprovació de la LOAPA entre 1981 i 1982.

Un Jacobino irredento : el efímero (y compartido) liderazgo de José Borrell al frente del PSOE, 1998-1999 / Guillermo León Clemente
León Cáceres, Guillermo


En: Historia Actual On-line. Cádiz, núm. 50 (Invierno 2020), p. 125-140 (Dossier : Historia del PSOE en democracia) 

A la fi del segle XX el PSOE enfrontava la substitució del fort lideratge encarnat per Felipe González, qui deixava la secretaria general del partit en 1997. El nou secretari general, Joaquín Almunia, triat amb el beneplàcit de Felipe González, va decidir convocar primàries per a elegir al candidat a la presidència del govern a fi d'enfortir el seu lideratge a ulls de les bases i enfront dels dirigents del partit. El seu contrincant, Josep Borrell, va acabar guanyant el procés, però la seva gestió va estar, des d'un principi, llastrada per inèrcies orgàniques desacostumades a lideratges compartits i que va desembocar en la seva sobtada dimissió com a candidat, a penes un any després de la seva elecci.